Que Japó sigui una de les majors potències econòmiques del món no és casualitat. Les empreses nipones saben que, perquè augmentar la productivitat dels empleats, és necessari crear entorns de treball agradables i que, per aconseguir aquest objectiu, conceptes com la neteja professional i industrial, l’ordre o la seguretat són imprescindibles. Ho tenen tan clar que fa més de 50 anys van desenvolupar el que avui es coneix com a Mètode de les 5 S, una pràctica que busca reduir els temps morts i el malestar que es deriven el desordre, la desorganització i la brutícia i que , per la seva eficàcia i senzillesa, ja s’ha començat a implementar en altres països del món.
El perquè del seu nom cal buscar-ho en les inicials de les diferents paraules que ho conformen: Seiri (Classificació i Descarti), Seiton (Organització), Seiso (Neteja), Seiketsu (Higiene i Visualització) i Shitsuke (Disciplina i Compromís). Cinc pautes que, a més de garantir la productivitat, neteja i higiene d’una oficina o fàbrica, promouen la companyonia i el treball en equip de tots els empleats de l’empresa.
Perquè us feu a una idea de com funciona aquest pla de treball, us posarem un exemple. Imaginem que som els propietaris d’un obrador i volem posar en pràctica el Mètode de les 5 S. A més de preocupar-nos a contractar una empresa de neteja professional que garanteixi els estàndards d’higiene i qualitat que s’exigeixen en la indústria alimentària i comptar amb un servei de manteniment que avali el bon funcionament i la seguretat de màquines i infraestructures, haurem de conscienciar els nostres empleats de la importància de mantenir l’entorn laboral en perfecte estat. Això vol dir que els pastissers o forners hauran de comprometre’s a mantenir neta i ordenada la seva taula de treball i a fer el mateix amb els utensilis de cuina, però també a vetllar perquè la resta d’espais i maquinària del recinte estiguin nets i en bones condicions. Haurien d’actuar com un equip de neteja, però centrant-se en zones específiques de les quals ells serien responsables. Després, entrarien en joc altres aspectes com la bona organització de neveres, congeladors i rebosts o l’etiquetatge i datat de tots els aliments i preparats de l’obrador. Es faria tenint en compte el mètode FIFO (PEPS en català): el que entra primer, surt primer i, per tant, ha d’ocupar el primer lloc en prestatgeries o baldes. També l’ús que es fa d’aquests aliments: com més s’utilitzin, més accessibles al treballador hauran de ser. I en aquest sistema de treball, com és normal, l’organització i planificació de tasques també és fonamental: ha d’haver-hi un llistat amb les comandes que facin a l’empresa, la data de lliurament i el nom del client i aquest ha de ser visible i estar actualitzat.
Del que es tracta no és de causar bona impressió a clients o inspectors de sanitat –que també-. Més aviat d’aconseguir que els empleats se sentin a gust treballant en aquesta empresa, que entenguin la institució a la qual pertanyen com un projecte comú, que comprenguin que tots tenen alguna cosa que aportar per aconseguir aquest bon funcionament i que sentin que la seva seguretat no corre perill. I això, indubtablement, repercuteix de forma directa en la productivitat.